Últim dia!!!!

Dijous, 19 de desembre

Últim dia!!!

Bé, volia començar comentant que avui és l'últim dia d'aquesta assignatura. S'ha acabat el quatrimestre!! Per fi!!!😇 Però encara no vos despedireu de mi, pot ser les meues entrades no siguen, al menys de moment, tan seguides, però continuaré pujant cosetes i no soles de comentaris educatius, pot ser puge algún comentari sobre cuina, algún projecte que estiga duguent a terme i vullga compartir amb vosaltres, etc. 

Hey, i això de que per fi s'ha acabat el "quatri", no vol dir que no m'haja agradat aquesta assignatura, ni que no haja aprés res d'ella. Tot el contrari, gràcies a ella he aprés i conegut moltes coses noves, com aplicacions que he anat fent servir a altres assignatures i tot 😂

A pesar de que m'haguera agradat no anar tan angoixada, ha estat bé. Durant aquest quatrimestre he apres moltíssimes coses de tot el meu voltant. I la meua vida ha donat un gir molt inesperat, però que m'ha agradat. 

M'he donat compte que m'he fet més independent, més pacient i més esperançadora. Això entre altres coses. I ara vos contaré per què.

Fa quatre mesos, em vaig fer voluntària de la Creu Roja d'Alcoi i m'he implicat molt en molts projectes que cada vegada van augmentant de nombre. Allí els treballadors i treballadores no fan més que agraïr-me l'ajuda que els estic donant. Actualment, porte ja quasi unes 290 hores de voluntariat realitzades. És al·lucinant aquest món que el desconeixia, i tota l'ajuda i el sentiment que et fa sentir quan pertanys a un lloc com aquests.

Jo estic en diversos projectes com ara Pangea, Intervenció amb Inmigrants, Salut, Emergències (com a socorrista terrestre), Atenció a Families i Infància en Risc, etc. I no sabeu la falta que fa que hi haja voluntariat en aquesta ONG.

Per altra part, també estic apuntada dos dies a la setmana a l'EOI (Escola Oficial d'Idiomes). No sabeu les ganes que tinc d'aconseguir ja el B1 d'anglés!😂😂😂 I enguany, si tot va bé, per fi l'aconseguiré.

A més a més, mantinc un treball de mestra particular. Ja porte donant classes particulars 8 anys consecutius. Supose que porte lo de ser mestra des de fa molt de temps jajaja

I a banda, per les vesprades, vaig a la universitat. Si vos dic la veritat, tinc ganes d'acabar ja per a veure'm envoltada de xiquets i xiquetes... Però com no sé si això serà possible perquè últimament hi ha molt poca demanda d'aquest treball, he pensat en estudiar pels matins l'any que ve Integració Social. De moment és una idea, encara no ho sé cert del tot, però m'encantaria moltíssim. A més, jo tindria la major part de les assignatures convalidades i el segón quatri de la uni també el tinc convalidat pel primer Pràcticum. Així que ja veurem què faig.

I no vos penseu que no tinc temps per als meus amics i amigues!!! Quede totes les setmanes amb ells/es. Això que no falte!

En fí, quasi quasi ho sabeu ja tot sobre mi. Però encara queden unes quantes coses més per saber sobre mi. I es que tot el que estic fent enguany, ho estic fent perquè puc. Perquè estic sana i viva, i per fí tinc forces per a fer, amb l'energia que toca, les coses que feia abans.

Fa gairbé 4 anys, em varen diagnosticar càncer cerebral, tenia un tumor cerebral a l'hemisferi esquerre... Durant molts anys mai sabien els metges perquè sofria tants marejos i dolors de cap. Deien que era migranya i per part dels meus companys, deien que m'ho inventava tot per a no tenir que anar a l''institut i quedar-me a casa. Però mira tú per on, va resultar ser una altra cosa més greu...

Vaig arribar a estar en coma, però poc temps. A penes vaig estar 1 dia en coma, menys mal. Però, si hagueren arribat a detectar-me el tumor, 2 hores més tard, haguera entrat en coma i ara mateixa pot ser no estaria escrivint-vos tota aquesta parrafada...

Vaig tindre una recuperació molt dura, continuament se m'oblidaven les coses i damunt la cama esquerra, em faia moltes vegades. De fet, moltes vegades sé que la tinc perquè la veig, però no la note. Ja ens va dir el neurocirurjà que pot ser inclús no la podria moure, però ja vegeu. La menege, encara que a vegades no la note. I quant al monyo, vaig passar passar de tenir una "melena" a no tenir-la està clar, i hui dia ja m'ha crescut el monyo, però encara no em surt monyo per la zona de la cicatriu.

En fi, podria seguir contant-vos la meua vida. Però crec que ara ja vos podeu fer una idea de lo agraïda que estic per estar viva. Molts diuen: "Ojala em toque la loteria". Però, sabeu? Jo ja he tingut sort i no m'arrepentisc d'haver passat pel calveri que vaig passar, perquè gràcies a això jo he canviat. I ara veig les coses d'una altra manera i li done importància a fets que abans no eren tan importants per a mi.

Gràcies per tot!